Xarxa d'Entitats per la RDC

                                                                                               Xarxa d'Entitats per la RDCongo

Radio Okapi

Kankusta Duo – efectos
La dona i societat civil davant el conflicte PDF Imprimeix Correu electrònic

Genocidi contra les dones

Els abusos en matèria de drets humans han estat generalitzats sobre el conjunt de població civil i continus al llarg de tot el conflicte. Les dones han estat el col•lectiu més vulnerable davant d’aquest fenomen. Segons els últims informes d’organitzacions humanitàries, més del 15 % de les dones congoleses han estat víctimes de violència de violència física i sexual a la RDC.

Una coalició de 71 ONG congoleses va dirigir una carta al Consell de Seguretat de l’ONU, per cridar l’atenció sobre la gravíssima situació que es viu en aquest país, on només el mes d’abril del 2008 es van documentar més de 880 casos de violacions, xifra que segons aquestes ONG representa un 10% del total.

Les dones —grans i joves— han estat amb freqüència víctimes de violència física i sexual, tant dins de casa com a l’exterior. No es declaren totes les agressions sexuals a causa de la vergonya i el deshonor que susciten. Aquests prejudicis i rumors al voltant del tema han destruït moltes famílies i han acabat amb moltes de les esperances de recuperació postconflicte. Les dones violades no només són rebutjades pels seus mateixos familiars, sinó que a més són estigmatitzades per la comunitat com a dones impures. Durant els conflictes armats, les violacions i altres agressions sexuals s’utilitzen com a arma de guerra. En el cas de la RD del Congo, els atacs contra dones han estat una manera de terroritzar tota la població civil i obligar-la a fugir per poder ocupar una zona determinada.

Avui, les violacions i altres agressions sexuals es cometen després dels pillatges. La majoria dels actes violents són comesos per homes armats, a vegades sols, a vegades en grups, en presència de la família de la dona, el seu marit i els seus fills. Aquest és encara un crim impune a la RD del Congo. Aquesta pràctica continua en certs territoris de l’est de la RD del Congo, on dones i infants són cada vegada més víctimes de violències. La situació s’ha agreujat tant que actualment ja no es parla de les agressions sexuals només com a arma de guerra sinó que som davant d’un greu problema social.

Un dels ginecòlegs congolesos que està atenent cada dia pacients víctimes de la violació, Mukwege, explica que “no sabem per què s’estan produint aquestes violacions, però una cosa és clara: es porten a terme per destruir les dones”. El sadisme amb què són atacades és de tal magnitud que a moltes d’elles els deixen el sistema reproductiu i digestiu irreparable. Segons John Holmes, subsecretari general d’Afers Humanitaris de Nacions Unides, “la violència sexual al Congo és la pitjor del món; les xifres elevades, la brutalitat sistemàtica i la cultura de la impunitat són atroces”.

Falta d’accés a tractaments

Amnistia Internacional ha publicat l’informe República Democràtica del Congo: Violacions massives – Temps de prendre mesures, en què documenta casos de violència sexual estesa i sistemàtica en el context del conflicte que assola el país. Posa de manifest també la falta d’accés efectiu de les víctimes a un tractament mèdic integral i adequat.

El Govern del país i la comunitat internacional han de prendre mesures immediates per facilitar l’accés a tractament mèdic a milers de dones víctimes de violació. Mentrestant, des del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) s’està abordant la problemàtica de la violència sexual amb programes de tractament preventiu contra les possibles infeccions, com la sida i malalties de transmissió sexual, i contra embarassos no desitjats, dins de les 72 hores posteriors a la violació.

Paral•lelament, s’ha format el personal mèdic perquè atengui adequadament aquestes dones i si és necessari se les traslladi al centre hospitalari de Bukavu especialitzat en aquest tema. Segons el CICR, l’impacte social de les violacions és tan greu que fa que es desestructuri tota la comunitat.

Els objectius d’aquest programa són, per tant, animar la comunitat a acceptar les víctimes de violacions i fer el possible perquè aquestes puguin recuperar el ritme de vida normal. D’altra banda, s’incideix sobre els violadors fent-los recordar que ells també tenen una mare, una esposa o una filla.

Constructores de pau

La dona ha estat històricament discriminada en la participació en els processos de pau portats a terme al seu propi país. Alhora, s’ha esbiaixat la realitat i només s’ha ofert d’ella una imatge de víctima passiva del conflicte, mentre que el seu lideratge i actuació com a mediadora o negociadora de pau ha estat invisibilitzat.

El cas de la RD del Congo no n’és una excepció. Així doncs, la necessitat d’oferir protecció específica dels drets de les dones en els conflictes armats i de recollir la feina d’organitzacions de dones en la construcció de la pau, ha estat finalment reconeguda pels organismes internacionals. Aquest reconeixement a la importància de l’enfocament de gènere s’ha vist reflectit en l’adopció de la resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre la dona, la pau i la seguretat de l’octubre de l’any 2000.
A l’Àfrica, grups de dones han format el Comitè Africà de Dones per la Pau i el Desenvolupament (AWCPD), que posteriorment s’ha incorporat a la Unió Africana. A la RD del Congo també hi ha hagut dones que han treballat per la pau. Aquest és el cas de Claudine Muyala Tayaye Bibi, una activista per la pau que ha organitzat i impartit tallers i seminaris sobre gènere i conflictes per tal de formar líders comunitaris en aquesta matèria.

També ha signat múltiples declaracions i és autora de molts articles a través dels quals ha fet crides a la implicació de les dones en tots els aspectes del procés de pau. Va representar la societat civil el 2002, durant els diàlegs que van tenir lloc a Sun City, negociacions en les quals no es va permetre que les dones actuessin com a negociadores oficials. En paraules pròpies: “Jo no sento que estiguem en pau quan les armes callen. Jo sentiré la pau quan les veus de les dones puguin ser escoltades”.

Fonts:

Irin News. www.irinnews.org
The New York Times. Violaciones salvajes avivan el traumático conflicto de Congo. El País. 18 de octubre de 2007.
Umoya – Comités de Solidaridad con el África Negra. www.umoya.org
Campanya “Àfrica sí que té solució”. Creu Roja a Catalunya. www.creuroja.cat
Comitè Internacional de la Creu Roja. www.icrc.org
Amnistia Internacional. www.amnesty.org
Escola de cultura de pau. Baròmetre nº 17, abril-juny 2008.