Xarxa d'Entitats per la RDC

                                                                                               Xarxa d'Entitats per la RDCongo

Radio Okapi

Kankusta Duo – efectos
Un any del Moviment M23. PDF Imprimeix Correu electrònic
dimarts, 9 d'abril de 2013 11:04

Fa un any que la rebel·lió M23, la última d’una cadena d’insurreccions armades en la província del Nord Kivu de la República Democràtica del Congo, començà les seves actuacions, provocant la fugida de casa de centenars de milers de persones i la mort de moltes en el transcurs dels últims mesos.

La federació Internacional de Drets Humans ha advertit d’una potencial ”escalada de confrontacions militars i un increment del risc d’atacs de represàlies de grups armats en contra de la població civil”, com a resultat de la entrada de la força internacional neutral en el escenari, i recomana a la MONUSCO de “mitigar el increment dels riscos que les comunitats hauran d’afrontar”.

Experts afirmen que les reformes a l’est de la RDC han d’anar més allà de les solucions militars. “La brigada d’intervenció no s’ha de considerar la única solució, però un element de una solució global” diu Lagrange de ICG.

El Mouvement  du M23, o el Moviment del 23 de març, comença obertament la seva existència el mes d’abril 2012, quan centenars de soldats –majoritàriament tutsis- de les FARDC ( forces armades  nacionals), es varen amotinar denunciant les precàries condicions de vida i els magres salaris.

La majoria dels amotinats són membres del Congrès National pour la Défense du Peuple (CNDP), un altre grup armat que signà el 2009 un acord de pau��� ���p��Р������@���el acord mencionat dona nom al Moviment.

Al novembre del 2012, el M23 capturà Goma, la capital de la província, però es va replegar i iniciar negociacions de pau amb el govern. Un informe del grup d’Experts del Consell de Seguretat de Nacions Unides acusà Ruanda  i Burundi de donar suport al M23, acusació que els dos països neguen rotundament.

En aquest informe, IRIN perfila els impactes del M23 en la província durant l’any passat,  la seva posició actual i els camins per la pau a l’Est de la RD del Congo.

Quina és la situació humanitària en el Nord Kivu?

Tot i que els enfrontaments entre el M23 i les FARDC han baixat, “ la inseguretat en el Nord Kivu és molt alta deguda  a la proliferació d’armes, lluites esporàdiques entre grups armats i les forces armades nacionals, i les tensions entre les comunitats”, segons l’Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació dels Afers Humanitaris (OCHA).

OCHA assenyala que des del principi de la rebel·lió del M23, més de mig milió de persones han marxat de la seva llar en la província. A més a més, desenes de milers han fugit cap a camps de refugiats a Ruanda i Uganda.

Segons Amnesty International, el M23 es responsable d’abusos comesos contra els drets humans “incloent la violació del deure de vetllar per la població civil durant els atacs, el reclutament forçat de nens prèviament entrenats per a participar en combats o forçats a  treballar a la instal·lació de posicions militars, matances il·legals i actes de violència sexual”.

On són els líders del M23?

El actual lideratge del moviment ha canviat de manera significativa des del seu inici, el mes d’abril 2012.

El mes de febrer 2013, una escissió es va produir en el lideratge del moviment, entre uns dels fundadors, Bosco Ntaganda i el líder polític del M23, Jean-Marie Runiga, d’un costat i el cap militar del M23, Sultani Makenga, de l’altre. Les dues faccions es varen enfrontar en el Nord Kivu i Makenga expulsà Runiga, el qual era el representant del grup en les negociacions de pau amb el Govern de la RD del Congo  en Kampala, la capital d‘Uganda. Més combats durant el mes de març, varen portar la facció de Ntaganda a la seva rendició. Ntaganda, Runiga  i altres líders, comandants veterans, i aproximadament uns 700 combatents varen fugir cap a Ruanda.

El 18 de març, Ntaganda es va entregar a l’Ambaixada dels Estats Units  a Kigali, capital de Ruanda i demanà el seu trasllat a la Cort Penal Internacional, acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat. El dia 26 de març comparegué per primera vegada davant de la Cort Penal Internacional. Segons una informació del Rift Valley Institute,  Ntaganda i altres caps de comandos havien estat apartat en la rebel·lió i relegat efectivament a línies secundàries.

Experts aplaudeixen la detenció de Ntaganda i la consideren un pas positiu en la lluita contra la impunitat en la RDC,  però alerten que no es tracta del final de la violència en la regió.

Runiga està sota arrest domiciliari a Ruanda; el govern ruandès ha desarmat les tropes del M23 que es varen entregar i les ha enviat a un camp de refugiats situat a més de 50 km. de la frontera Ruanda - RDC.

Diferents informes indiquen que Makenga està ara consolidant les seves tropes, els efectius de les quals podrien arribar a 1500 soldats, en territoris que ocupa en el Nord-Kivu, però es podria estar preparant per futures negociacions amb el govern del President Joseph Kabila. Segons l’expert Jason Stearns, “ la divisió interna del M23 pot ser la ruptura que les representants de la RDC necessitaven per que l’acord fos acceptable pels rebels”.

Qualsevol acord probablement  inclouria la integració dels soldats de Makenga en les FARDC, amb la integració automàtica dels comandaments inferiors de soldats i amb la integració dels oficials de rang superior després d’un estudi de cada cas. No obstant, analistes argumenten que el mètode de la reintegració no ha funcionat en el passat i ha de ser revisat.

“La integració del M23 en les FARDC és factible però no és la més indicada. La política de repetir la integració de grups armats en les FARDC contribueix a la fragmentació i la militarització de les FARDC” comentà  Marc-André Lagrange, analista sènior de la RDC del International Crisis Group. “ Com està provat que aquesta  possibilitat ha fracassat amb el M23, el govern de la RDC amb la MONUSCO i el Consell de Seguretat de Nacions Unides (UNSC)  hauria de buscar una altra opció”.

Segons un article recent en el butlletí Africa Confidential: “ Experts estan àmpliament d’acord que algun tipus d’ acord entre Kinshasa i el M23 està a la vista i es signarà aviat, però fonts de confiança en Nord Kivu divergeixen entorn als resultats esperats. Alguns pensen que Makenga reintegrarà les seves tropes en les FARDC, mentre que d’altres insinuen que Makenga i el nou líder polític del M23, Bertrand Bisimwa es poden quedar com independents de les forces armades, mentre no es consideren com una “força negativa”.

Com acabaran les negociacions de pau?

Les converses de pau de Kampala entre el M23 i el govern de la RDC començaren en desembre 2012, sota l’auspici de la Conferència Internacional de la regió dels Grans Llacs (ICGLR). Els avanços en les negociacions són pocs i s’han mantingut degut als problemes interns del grup rebel. Bisimwa demanà al President Yoweri d’Uganda de restablir les negociacions.   

Finalment, el 24 de febrer, un acord de pau de Nacions Unides amb l’objectiu d’acabar amb el conflicte a l’est de la RDC, fou signat a Addis Abeba, capital d’Etiòpia,  per 11 països africans – Angola, Burundi, La República Central Africana,DRC,la República del Congo, Ruanda, Sud-àfrica, Sud- Sudan, Tanzània, Uganda i Zàmbia. Traçat el Marc de Pau, Seguretat i Cooperació de la RDC, els objectius de l’acord inclouen la transformació de les forces armades de la RDC, i el final de les interferències regionals en el país. Entre les decisions preses, està la formació d’una força internacional neutral amb l’objectiu de lluitar contra “les forces negatives” a l’est de la RDC- amb referència  al M23, però també a altres grups armats .

Mentre s’aplaudeix l’acord, com un avanç per part de països africans, els analistes són més escèptics, criticant l’acord com a llarg en retòrica i curt en els detalls i en sòlids plans d’acció. Una associació de Política Exterior indicà que des de 1990, un nombre de acords  regionals similars han fracassat en el seu objectiu de  construir la pau en la RDC. Recalca que no s’han mencionat ni involucrat alguns actors claus – incloent grups arnats com Raia Mutomboki ( en swahili “ciutadans enfadats”), els Mai-Mai Cheka, i els hutus-FDLR,  la presència dels quals a l’est de la RDC es percep com una amenaça per  Ruanda.

“Els primers agressors present en el país durant els últims 10 anys, les milícies que patrullen en les províncies de l’est, no es varen incloure en la discussió” diu  Daniel Donovan. “Excloent aquests grups, no estan compromesos a complir els acords , i sorgeix la pregunta:” aleshores, com poden aquests acords significar una garantia per la pau?”

Quin és el pròxim  pas en la regió?

El 28 de març, el Consell de Seguretat de Nacions Unides autoritzà una “brigada d’intervenció” ofensiva per tal “de donar resposta a  amenaces imminents a la pau i la seguretat” com a part de la Missió estabilitzadora de Nacions Unides en la RDC (MONUSCO).

“Els objectius de la nova força- que tindrà la seva base en el Nord –Kivu, província de l’est de la RDC,  amb un total de 3.069 pacificadors- són la neutralització de grups armats, la reducció de la seva amenaça a la seguretat de l’estat i de la població civil i la creació d’espais d’activitats d’estabilització” segons el News  Centre de Nacions Unides. També ha de donar suport als acords de Addis Abeba.

Després de l’anunci de la creació de la nova força, el govern de la RDC comunicà que dona suport a la brigada d’intervenció i advertí  el M23 de que s’havia de dissoldre. Bisimwa  rebutjà la decisió de Nacions Unides d’enviar la força, però afirmà que el seu grup no atacaria ni fugiria de  les forces de les Nacions Unides.

La federació Internacional de Drets Humans ha advertit d’una potencial ”escalada de confrontacions militars i un increment del risc d’atacs de represàlies de grups armats en contra de la població civil”, com a resultat de la entrada de la força internacional neutral en el escenari, i recomana a la MONUSCO de “mitigar el increment dels riscos que les comunitats hauran d’afrontar”.

Experts afirmen que les reformes a l’est de la RDC han d’anar més allà de les solucions militars. “La brigada d’intervenció no s’ha de considerar la única solució, però un element de una solució global” diu Lagrange de ICG.

“Després de la caiguda de Goma de l’any passat i l’augment de la amenaça dels rebels Mai Mai, una nova aproximació als grups armats és necessària. Aquesta aproximació hauria d’incloure la utilització de les forces militars; una política d’arrest dels líders dels grups armats; una oferta de DDR (desarmament, desmobilització i reintegració),   enfocada  cap la reintegració civil; la investigació i la neutralització de les xarxes de logística dels grups armats; i treball de desenvolupament en les comunitats que generen grups armats”, explicà a IRIN.

“Grups com el M32 no són una causa però un símptoma d’allò que va malament en la RDC” afegí. “El govern congolès s’ha de comprometre a implementar les reformes en el sector de la seguretat, especialment les reformes que fan referència a les FARDC. També ha d’abandonar la seva política segons la qual la pau preval sobre la justícia”.

Fonts: IRIN i ICG.

www.irinnews.org/printreport.aspx?reportid=97779