Tags: Nacions Unides | violència sexual

Les Nacions Unides recomanen la creació urgent d’un fons de reparació per les víctimes de violències sexuals en la RDC. La gestió d’aquest fons hauria d’incloure representants de la RDC, de les Nacions Unides, dels donants, de la societat civil i de les mateixes víctimes. La recomanació consta en un informe de l’ Alt Comissionat pels Drets Humans, publicat a Ginebra el 3 de març.

L’informe de 65 pagines  es basa sobre testimonis de les víctimes i de persones d’edats diferents  que participaren en  l’ estudi especial organitzat per  Nacions Unides.

Tres membres i els seus equips implicats en l’estudi realitzaren una missió de terreny de 17 dies   en tres províncies de la RDC i en Kinshasa.

Tots els aspectes de la situació de les persones violades per militars o civils varen ser considerats. La constatació és amarga: l’atenció medica i psicològica de les dones violades no es fa durant les 72 hores després de la violació , i en entorns rurals la situació encara és pitjor.

Segons l’informe ,no existeixen presons ni tribunals a una distància raonable del lloc dels crims comesos, sobretot en les províncies. Aquest fet fa difícil la detenció i condemnació dels autors dels crims. Un nombre considerable de dones no denuncien les violacions a la justícia, tenen por de ser estigmatitzades o no confien en el sistema judicial congolès.

Algunes víctimes obtingueren la condemnació dels seus botxins, però  manifestaren la seva còlera després de l’evasió dels condemnats de les presons on complien les seves penes  i sense indemnitzar-les.  També en els casos on l’Estat havia esta condemnat de manera solidària amb el violador.

Trencar el silenci i la mobilització del recolzament públic en favor de les víctimes, continua l’informe, podrien ser unes  de les formes de reparació importants.

 Destaquem els punts 8 i 9 de les conclusions i recomanacions de l’informe:  

8.Amb diferència a altres províncies visitades per membres de l’equip de l’estudi, els Kivus encara estan destrossats per un conflicte armat i la població continua sent víctima de violència.   Les necessitats de les víctimes del Nord - Kivu i del Sud - Kivu  entrevistades pels membres de la comissió d’estudi  són fonamentalment les mateixes que les encontrades en altres parts ( atenció mèdica, consells psicologics, allotjament i mitjans de vida). Moltes han perdut tot quan el seu  poble fou saquejat i les seves cases  cremades. Estan profundament traumatitzades per les atrocitats que han patit.  Consideren que per, per tornar a una vida normal i recuperar la seva dignitat, la pau i la seguretat són les seves primeres  necessitats personals i immediates. Sense pau i seguretat , la restitució de tot allò que varen perdre no tindrà sentit, perquè tenen por de tornar a perdre-ho tot en qualsevol moment. Abans de reconstruir , cal detenir les destruccions. L’estudi fa referència  a l’article 10 del Protocol de la Unió Africana sobre els drets de les dones en Àfrica, que preveu : «  Les dones tenen dret a una existència pacifica i tenen el dret de participar a la promoció i manteniment de la pau ». 

9.Molts homes joves han crescut en la selva, sense educació ni atencions adequades. En lloc d’aprendre a llegir i escriure aquest homes  no han parat de violar i matar. Les forces governamentals també han continuat a violar els civils que  per compliment de la seva missió havien de protegir. Entre els principals factors figuren l’absència de formació, salaris inadequats i la integració d’altres grups armats en el sí de les forces de seguretat nacionals sense  selecció adequada.

Font:

http://radiookapi.net/files/Rapport-de-la-Haut-Commissaire-des-UN-aux-droits-de-l’homme-sur-violences-sexuelles.pdf