Tags: Xina-Congo

Xina a l' Àfrica: Què està en joc? Segons el Primer ministre xinès Wen Jiabao, “Àfrica i Xina han obert conjuntament un partenariat estratègic d’un nou tipus”, les característiques fonamentals del qual són la igualtat i la confiança recíproca en l’àmbit polític, una cooperació “guanyant – guanyant”, en l’àmbit econòmic i intercanvis beneficiosos en l’àmbit cultural”. Ara, una empresa xinesa del grup Greater KingDom, planteja cultivar el jatrofa , una planta que produeix fruits oleaginosos com la soja, en quatre províncies de la RDC. Però demana determinades condicions al govern congolès. És el ministre de Développement Rural, Yangya Undji, qui ho va anunciar el dijous 13 de gener a la Radio Okapi.El grup Greater KingDom preveu cultivar aquesta planta en el Bas-Congo (Banana i Matadi), al Katanga ( a Lubumbashi), al Nord Kivu (Goma) i al Sud Kivu ( Bukavu). A canvi l’empresa posa tres condicions al govern de Kinshasa:

- un mímin de seguretat en les àrees campestres-

-una superfície de 10.000 hectàrees per província

- l’exoneració dels seus equipaments.

Referent a l’espai cultivable, el ministre Undji ha deixat entendre que aquest aspecte no suposaria cap problema. Segons ell, a la RDC, els boscos cobreixen aproximadament 145 milions d’hectàrees, més del 60% del territori nacionals, dels quals, 86 milions d’hectàrees són de boscos humits o aproximadament 60% del territori nacional. Cal destacar, que uns 60 milions d’hectàrees de boscos humits són, suposadament, explotables per la indústria de la fusta.En relació amb l’exoneració dels equipament de l’empresa xinesa, el ministre promet consultar els seus homòlegs de Finances. Dels grans del jatrofa, se n' extreu oli per a la fabricació de biocarburant.Algunes veus ja criquitiquen i manifesten en entrevistes a Radiookapi que : - els xinesos cultivaren la planta a la RDC i portaran els olis a la Xina- els congolesos/congoleses necessiten blat de moro, arròs per alimentar la seva població i no jatrofa...- els xinesos venen a servir els seus interessos econòmics de desenvolupament a la RDC ...-el risc de desplaçament de cultivadors petits és molt gran... http://www.radiookapi.net/environnement/2011

http://jatropha.com/irin.html

http://www.ecoportal.net/temas_especiales/Energias

Des de fa deu anys aproximadament, les relacions xineses - africanes han experimentat un desenvolupament considerable. La velocitat amb la qual la Xina s’ha imposat a l' Àfrica demana el reconeixement de l' èxit incontestable del seu model de cooperació, però els impactes d’aquesta penetració estan lluny de ser tan clars i evidents. L'Àfrica és part integrant de la seva estratègia de “desenvolupament harmoniós”, la qual esdevé per la Xina un continent ple tant d’oportunitats com de dificultats. Per part d’Àfrica, els Estats africans potser no guanyen tant en cooperar amb la Xina com hi perden. Fenomen complex i heterogeni, la dinàmica de la “Xina a l' Àfrica” aixeca interessos econòmics, politics i estratègics considerables i variats que aquest informe intenta aclarir. El GRIP ( Groupe de Recherche et d’informations sur la Paix et la Sécurité) , en el seu anàlisi del 13 de desembre 2010 “ La Chine en Afrique, survol del enjeux “ apunta:Com es veu, la dinàmica Xina - Àfrica és al mateix temps un ballet diplomàtic complex, una interacció econòmica multiforme amb impactes variats i la materialització de nombrosos interpretacions discordants del paper de la Xina en el món multipolar contemporani.Xina ha descobert a l' Àfrica elements indispensables pel seu creixement econòmic, com ho imagina en la seva política de desenvolupament harmoniós: recursos naturals, mercats d’exportació, reconeixement de les seves empreses, i la seva “nova” diplomàcia de poder, múltiples aliats en l’esfera internacional i oportunitats per a reforçar el seu status de potencia mundial. No obstant està confrontada a un nombre creixent d’obstacles i dificultats, a vegades paradoxals. La seva doctrina de no - interferència li assegura la benevolència d’èlits autoritàries africanes al mateix temps que la confronta a les pressions internacionals i a una societat civil africana que reivindica més democràcia. Si la inestabilitat crònica d’algunes regions d’Àfrica li ha donat múltiples oportunitats de fer negocis en el continent sense competència, aquesta mateixa inestabilitat amenaça ara la seguretat dels seus interessos, com ho demostren les amenaces a les quals les seves empreses estan confrontades al Sudan, per exemple. El mode de viure frugal i treballador dels immigrants xinesos al continent, vector d’admiració en un primer moment i d’èxit econòmic després, ha donat peu a ressentiments en el sí de la població africana inquieta en veure amenaçats els seus llocs de treball o les seves condicions de treball deteriorades, com per exemple a Zàmbia. Els seus èxits reforcen el seu status de gran potència però inquieten les potències occidentals, ja hesitants sobre la postura diplomàtica a adoptar vers Xina.A mesura que la Xina es troba confrontada en Àfrica a l’amplitud de la corrupció, a la manca de marc legal, als ressentiments d’una població aspirant a més democràcia, o també als perills lligats a la inestabilitats i als conflictes locals i regionals, noves pistes i oportunitats de col·laboració amb d’altres actors, com el NEPAD o la Unió Europea, se li presenten amb més acuitat i pertinència. En quant a Àfrica, si ha trobat una nova importància com a “Gran Joc” entre potències, encara no ha aconseguit el status d’actor a part sencera en el sistema internacional contemporani,les influències exteriors confinant sempre les seves eleccions politiques i econòmiques a un espectre massa limitat de possibilitats. Les profundes alteracions provocades per la irrupció de la Xina al continent generen oportunitats i perills: aquest situació dóna, efectivament, almenys potencialment, als prenedors de decisions africans l’ocasió de treure el seu país d’una situació de subdesenvolupament i d’impotència, en les esferes tant econòmica com política però els confronta a nous reptes.En la República Democràtica del Congo, les infraestructures previstes en els “contractes xinesos” són una oportunitat gegantina però la corrupció, la mala gestió, la inestabilitat i els avatars dels sistemes legals i judicial fan témer resultats catastròfics per la població. Així, si alguns governs han aconseguit emmarcar clarament la presència i les activitats dels operadors xinesos en els seus territoris, com Senegal, la majoria d’ells només ha pogut mobilitzar una part dels mitjans i competències necessàries per fer front als immensos reptes que aporta l’arribada de la Xina i a desprendre’n el màxim de beneficis.

El dret de resposta a les incursions econòmiques xineses com europees, americanes, japoneses o indies que s’ha de constituir a l‘Àfrica, com a primer pas indispensable vers una independència més forta i una integració a la mundialització, ha de passar per una presa de responsabilitats a un nivell, si no continental, almenys regional per a ser creïble i fer jugar la competició de les potències exteriors. Però aquesta presa de responsabilitats està lluny de produir-se.

Llegiu tot l’informe: “la chine en Afrique . Survol des enjeux http://ww.grip.org/fr/siteweb/default.asp