Tags: drets humans

La casa Blanca considera que el govern de la RDC no ha fet els progressos necessaris per a respondre als criteris de l’AGOA (http://www.agoa.info), sobretot en matèria de drets humans. El programa African Growth consisteix en la cooperació econòmica i comercial amb el continent Africà que facilita les exportacions africanes cap als Estats Units i així  recolzar el desenvolupament econòmic i també les reformes a Àfrica subsàhariana. A partir del u de gener 2011, la RDC ja no formarà part d’aquesta xarxa comercial i perdrà el seu estatus de partenariat privilegiat dels Estats  Units.

El portaveu del govern congolès, el ministre Lambert Mende contestà que les forces de seguretat armades de la RDC no són còmplices dels grups armats que cometen les exaccions contra la població civil. Mende també acusà  de manipulador el comportament de Human Rights Watch quan indica en el seu informe – http://www.hrw.org/en/news/2010/12/20/ que les FARDC haurien forçat nens i nenes d’escoles de Nord-Kivu a enrolar-se.

Però “ què ha passat perquè la Comunitat Internacional es desperti de cop per a exigir de la RDC més accions en matèria de drets humans”, es pregunta el diari Le Potentiel -(http://lepotentiel.com http://www.africatime.com/

Després de França, que, a través del seu ambaixador pels Drets Humans, François Zimeray , ha qualificat de “naufragi” la situació de la RDC en matèria de drets humans ara són els Estats Units que manifesten a través de  la seva ambaixada a  la RDC : “ segons la legislació establerta per AGOA, un país de l’Àfrica subsahariana no pot, entre d’altres, lliurar-se a violacions flagrants dels drets humans internacionalment reconeguts, amb la finalitat de conservar la seva admissibilitat als avantatges que ofereix AGOA.” Responsabilitats compartides.No obstant, nombrosos són els observadors que pensen que aquesta responsabilitat és compartida amb els partenaires exteriors de la RDC, els quals no acompanyen prou les autoritats de Kinshasa en la lluita i la reducció d’aquestes violacions dels drets humans, algunes utilitzades com a arma de guerra.J.P. Mbelu escriu: “No oblidem que la decisió política presa per les institucions financeres occidentals (Internacionals ?) , per abolir el deute extern de la RDC tenia un objectiu major: la millora del clima dels negocis. Es a dir la privatització de tots els sectors estratègics de nostre país ( mines, indústries, transport) i el rebuig de la revisió dels contractes miners lleonins, amb l’excepció dels contractes signats amb Xina. En resum, dir que aquells que violen els drets humans al Congo són, per la majoria, els actors aparents d’una guerra portada contra el nostre país per els poders occidentals ( els Estats – Units, Gran Bretanya, Israel i aliats) i els lobbys financers ( els actors reals). Quan els Estats - Units i França parlen de la qüestió dels drets humans, és recomanable fer aquesta pregunta: “ què amaga aquesta retòrica dels defensors de la destrucció creadora i del mundialisme econòmic?” Sovint , anuncia les catàstrofes politiques, econòmiques, socials i culturals perjudicials per les nostres poblacions arrastrades en el fang per les marionetes de les potències occidentals i dels lobbys financers operant en el sí de les institucions oficials doblades d’altres que actuen en paral·lel.En el tractament de la informació donada pels mitjans dominants sobre les preses de posició de les potències occidentals entorn al nostre país, sempre és important referir-nos a la nostra història , ja que permet una apreciació avisada de la informació en qüestió. També és important conèixer els contactes que aquestes potències occidentals tenen amb alguns Estats satèl·lits africans, algunes élites compradores i algunes multinacionals a la recerca de recursos naturals i de les matèries primeres estratègiques”. http://www.africatime.com/rdc/nouvelle.asp?no_nouvelle=570828&no_categorie=1