Cathy Kathungu Furaha és advocada i defensora dels drets humans a la ciutat de Butembo, província del Nord Kivu situada a l'est de la República Democràtica del Congo. És directora de l'Associació de “Dones Juristes pels Drets de la Dona i de l'Infant” i presidenta de la plataforma “Gadhop” ( Grup d'Associacions de defensa dels drets humans i de la pau), una xarxa formada per 22 entitats de la zona. Ha vingut a Barcelona en motiu del “I seminari Internacional sobre la República Democràtica del Congo, 50 anys després de la independència” organitzat per la Lliga dels Drets dels Pobles, i amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l'Oficina de promoció de la Pau i dels Drets Humans.

Quin és el treball que realitza la seva associació?

L'associació té com objectiu treballar per la protecció i la promoció dels drets de les dones i els infants, perquè sovint són més vulnerables. Com advocades i juristes ens encarreguem del suport i l'acompanyament judicial de les víctimes de diverses violacions, sobretot de les dones i dels infants. Però, també sensibilitzem dels instruments jurídics nacionals i internacionals.

Quines dificultats us trobeu?

Tenim moltes dificultats. Estem allà per fer de contrapès del poder, això fa que nosaltres sempre estiguem exposats a la inseguretat, rebem amenaces. La gran dificultat és la situació d’inseguretat que vivim, com la dificultat de treballar sense mitjans suficients a nivell econòmic, de recursos materials o humans. Sense oblidar el nostre propi context: el problema de la comunicació, d’accés als aliments o a l'aigua. Però, el treball hi és, i nosaltres fem tot el que podem.

També, hi ha una situació d'assassinats de defensors de drets humans, el cas més recent és el de Floribert Chebeya un gran defensor dels drets humans i director de l'ONG la “Veu dels Sense Veu”. Estem en condicions difícils de treball, però s’ha de tenir una voluntat de saber el que volem, hem fet una elecció. Realment es necessari que hi hagi persones que contribueixin a aquest contrapès, l'equilibri a la societat. I els activistes o els periodistes no sempre són els benvinguts per la gent que té el poder. La societat civil té molt a fer i no s’ha de deixar corrompre. Estem allà per buscar canvis positius a tots els nivells, volem un canvi positiu perquè el nostre poble es pugui beneficiar de tots els avantatges reconeguts a nivell internacional i es pugui sentir un poble al mateix títol que els altres.

Com jurista podeu parlar sobre el sistema jurídic congolès?

Tot el sistema jurídic necessita una reestructuració, necessita realment un canvi. Si pensem només amb els textos jurídics penals, aquests textos no s’apliquen. Si partim de l’estimació del Observatori Nacional de Drets Humans el 2004 l’aplicació de la llei estava al 6%. Ens trobem amb molta corrupció. Les persones que tenen diners tenen tota la justícia, i les persones que no tenen mitjans no poden accedir a la justícia.

En els casos de les víctimes de violència sexual, hi ha dones que han trencat el silenci, malgrat la dicotomia entre el dret escrit i el dret tradicional. Aquestes dones han denunciat i ens han demanat el nostre acompanyament. Hem arribat a obtenir judicis, malauradament, pocs són els autors que executen les seves penes, i no hi ha execució d’aquests judicis en termes de reparació a les víctimes. Per exemple, des del 2006 hem acompanyat més de 350 casos de violència sexual a la justícia. Però, només una de les víctimes ha obtingut la reparació. Per què? Perquè els autors són o bé pobres o militars, agents de l'estat, que han estat condemnats i el mateix estat ha de pagar la reparació a les víctimes, però no es fa. Llavors ens trobem molts casos “d'acords amistosos.”Tot i que la llei prohibeix aquests acords per determinades materies penals, com la violència sexual. Encara tenim molt a fer, i no hem de victimitzar més a la víctima però li hem de donar suport i que pugui continuar amb la seva pròpia vida.

Actualment, s'ha classificat la RD del Congo com la capital de la violència sexual del món, i les víctimes d'aquestes violència tenen dret a la reparació, tenen dret a la dignitat.

I la impunitat?

La impunitat és un fet. No es podrà acabar amb la impunitat fins que la llei sigui aplicada amb rigor. Si la llei s'aplica podrem condemnar a les persones que nosaltres diem els “grans”, les persones que tenen molts mitjans, que tenen la cobertura política, que tenen influència. S'ha condemnat a autors culpables de crims de guerra i contra la humanitat, però hi ha una solidaritat que fa que aquestes persones es protegeixin mutualment i és perillós. No podem parlar de pau sense la condemnació d'aquests autors.

Que s'ha de canviar a nivell polític, social o econòmic?

A nivell polític, s'ha de treballar per la conscienciació de la voluntat dels polítics. Perquè no hi ha voluntat politica de canviar les coses. S'ha d'ajudar al país perquè es beneficiï equitablement dels tractats econòmics. Hi ha acords econòmics signats, i es necessita un seguiment d'aquests acords. Per exemple, en les zones on s'extreuen els minerals, es construeixen escoles? hi ha hospitals? hi ha carreteres? I les condicions de vida, i dels treballadors? No només es tracta de signar els tractats es necessita el seguiment per veure els resultats i el seu impacte.

A nivell social, hem de veure els aspectes de la feina, dels salaris. Es necessita salaris decents i hem de donar seguretat pels treballador. Hem de reforçar la justicia, i instal·lar tribunals perquè la distància no faci que les persones abandonin la justicia. També ens trobem amb la fugida de competències. Si prenem el cas dels universitaris, els professors que no estan ben pagats i ben tractats marxen cap a l'estranger. I el nivell d'educació a casa nostra ja sigui universitari, secondari o primari ha baixat.

Tenim molts problemes a nivell de l'armada, necessita una reestructuració, perquè les persones busquen el seu propi posicionament, busquen els seus interessos particulars. No hi ha seguretat i les fronteres són impermeables. És el món al revés, hem de reforçar les fronteres, necessitem una armada que realment protegeixi la població, i un govern digne d'aquest nom que busqui el benestar de la seva població.

Iris Boadella

Responsable de la Campanya “Congo, perill de riqueses” de la Lliga dels Drets dels Pobles

Més informació: www.perillderiqueses.org