Comunicat- Del 15 al 18 de Febrer es celebra a Barcelona el Mobile World Congress ( GSM), un dels majors congressos de telefonia mòbil del món. Es increïble els avanços que presenten les tecnologies de la comunicació: mòbils amb noves aplicacions, amb cameres incorporades, agendes de treball, amb accés Internet... actualment es fan imprescindibles en les nostres vides, i ens permeten estar connectats amb qui volem i quan volem. Però quines conseqüències generen?

Amb aquestes noves tecnologies de la comunicació i informació emergeixen noves formes d’organització social i de gestió, nous estils de vida i de consumisme . Al mateix temps són un dels motors de treball i comunicació i es transformen amb molta rapidesa Les noves possibilitats i nous reptes són enormes, però també tenen un efecte pervers, no tant sols en la seva accessibilitat, sinó també en el seu consum i fabricació. L’accés a les noves tecnologies sovint és selectiu: la capacitat i l’interès econòmics marquen el ritme de desenvolupament de les seves xarxes a nivell global i local. La introducció constant de novetats , presentades com a indispensables, condueixen al consumisme frenètic : els avantatges són considerables per molts , però sovint les poblacions amb menys poder econòmic es veuen restringit el dret a accedir-hi i a més a més pateixen les conseqüències negatives sobre el seu entorn mediambiental i les seves condicions de treball.

És el cas del COLTAN, un “mineral” estratègic per la indústria electrònica, present en qualsevol telèfon mòbil, ordinador o altre aparell. El 80 % de les seves reserves es troben a l’est la República Democràtica del Congo (RDC), un país immers en un conflicte des de fa anys. Evidentment, que el conflicte de la RDC intervenen altres factors interns i externs ( històrics, control polític i econòmic, ingerència estrangera etc..), però el que és indubtable és que l’extracció dels recursos naturals s’ha convertit en un poderós motor de guerra. No podem obviar les connexions entre el nostre model de consum i “benestar” i les repercussions que té en la RDC, ja que el coltan es extret- en pèssimes condicions laborals i destruint el mediambient- de les mines de la RDC, és transportat, transformat i venut perquè finalment arribi a les nostre mans. Una cadena dels recursos, immersa en l’opacitat de les transaccions internacionals econòmiques i polítiques, on hi intervenen diversos agents – grups armats, polítics, països, empreses transnacionals- amb diferents graus de responsabilitats, i sovint estretament lligats entre ells.

L’últim esglaó d’aquesta cadena és el sistema de consum, en el qual tots i totes hi participem com a consumidor. La crisi global ( econòmica, financera, energètica, ecològica, alimentària) posa de manifest que el ritme de consum és insostenible en un planeta de recursos finits i basat en un creixement econòmic injust. Actualment, consumim o gastem els recursos del planeta a un ritme més gran que el que el planeta ens ofereix de forma sostenible, de fet en el nostre cas seria necessari tres països com Espanya per mantenir el nostre nivell de vida actual!!!