Tags: Rwanda

Ruanda, sempre present en els afers de la RDC, principalment en els dos Kivus,  torna a estar en el punt de mira pel seu suport als rebels del M23 en la zona. El seu president, Paul Kagame no juga net treu enormes beneficis de l’espoliació dels recursos naturals de la RDC i amaga la realitat del seu petit país sota una façana d’esplendor a la capital Kigali. Sembla ser que ara perd credibilitat davant dels seus protectors internacionals. François janne d’Othée ens fa una pinzellada de la Ruanda real.

Fotografia: masterplan de Kigali.

Per François Janne d’Othée, Kigali, pour le quotidien LE TEMPS, Genève, 02/07/12

Cinquanta anys després de la seva independència, Ruanda es projecta com el  « Singapur Africà”. Però el desenvolupament del país beneficia sobretot a una élite.

Seguretat en qualsevol lloc, mútua per a tothom, lluita contra la corrupció, fibra Òptica, electrificació, boom dels serveis, Ruanda aconsegueix vendre a l’estranger una imatge i actuacions que sedueixen els seus donants. Des del genocidi de 1994, l’ajuda arriba sense límits a aquest petit país que intenta refer-se integrant les receptes neoliberals i els criteris de “resultats”. El creixement és del 8% en la actualitat. A África, Ruanda ocupa el tercer lloc en la classificació Doing Business 2012 del banc mundial, desprès de l’Illa Maurici i  Sud-àfrica.. Segons el Rwanda Development Board (RDB)  es necessita només dos procediments i sis hores per a llançar un negoci.

Però això és suficient per fer de Ruanda un futur Singapur africà ? L’ambició està  present : amb prioritat de la « vitrina » de Kigali : avingudes eixamplades i netes, senyalització amb descomptes de temps, immobles nous de trinca, publicitats gegantes Un cop d’ull al « masterplan » dona una idea clara dels grans projectes del règim. Llacs, zones verdes amb àrees de jocs, grans torres, xarxes d’autobús, centres comercials… Tindrà els mitjans per fer front a les seves ambicions ? El principi de realitat (financera) podria imposar-se aquí o allà.. Els països donants estan en plena crisi, i Ruanda potser haurà de reduir  el ritme. Per exemple, la construcció del imposant Convention Center no ha avançat gaire des del 2010.

D’altres projectes han sorgit de la terra : la  Kigali City Tower i el gran Pension Plaza són operatius, però tenen enormes dificultats per a trobar inquilins.  El contrast és flagrant entre els barris comercials de Kigali, molt animats, i aquestes galeries asèptiques , desèrtiques i amb mesures de seguretat extremes .

El boom immobiliari encara és una realitat : es compra el material de construcció a Dubai i es fa treballar  milers de paletes a 1000 francs ruandesos (1,60 franc suís) per dia. L’altra cara de la moneda : Kigali és ara inaccessible pel comú dels ruandesos. Milers i milers d’habitants varen ser expropiats de les seves cases rudimentàries i portats  lluny del centre  de la ciutat.

Les zones rurals queden enrere. El sentiment de frustració creix en els turons » constata An Ansoms,  responsable de la enquesta realitzada per la Universitat Catòlica de Lovaina en 6 pobles ruandesos. Segons ella :” els camperols tenen la sensació de ser « loosers », perdedors,  perquè no s’identifiquen amb el model de desenvolupament presentat al  mon sencer com un èxit.”

Per exemple, s’imposa als camperols els monocultius de cafè, té o blat de moro.” Però el camperol precisament necessita diversificar els seus cultius per tal de limitar els seus riscos i poder alimentar-se “ subratlla An Ansoms.  Obligats a passar per cooperatives, aquest treballadors de la terra a vegades han de pagar més del que reben.. “Els socis capitalistes són cecs, només veuen els números, però parlen molt rarament amb les persones “.

Es pot qüestionar la afirmació que la pobresa  hauria baixat un 12 % entre 2006 i 2012,com l’indica el RDB ? “ En els sis pobles, no he constatat res” afirmà An Ansoms. «  Al contrari, les persones es troben en dificultats financeres insalvables, lligades al preu de la mútua de salut, que passà de 1000 a 3000 francs ruandesos (de1,60 a 4,80 francs suissos ) i a les normes imposades a la vivenda ».

En els turons, el preu dels terrenys edificables pugen en picat i les cases han de respectar una grandària mínima. En quan a les teules,  han pujat considerablement de preu des de  que els forns artesanals varen ser prohibits perquè contaminaven massa.  Però com expressar les queixes a un govern que no acceptar gaire les critiques ?

Aquesta política « top down », imposada a la base des de les altes esferes, comença a crear un malestar creixent. Ruanda està governat per una oligarquia que destrossa tota l’economia. Si de tant en tan consulta la seva població, no considera mai els seus desitjos ni les seves queixes. És la millor manera d’estrellar-se contra la paret. I a més a més, que esdevindran tots aquests diplomàtics ? S’obren universitats sense parar, però no hi ha sortides. Cal recordar la primavera àrab… ».

Els admiradors del « miracles ruandès » no es deixen intimidar. “ al menys aquí, les coses funcionen, no com en el país veí , el Congo » repliquen.

No obstant veus acusen Ruanda de treure profit de la inseguretat del Congo. Els defensors del « miracle ruandès » contraataquen : «  aquí almenys, tot funciona, no com en el país veí, el Congo » .Alguns acusen Ruanda de treure profit de la inseguretat al Congo per importar discretament minerals que es blanquegen després per l’exportació, o per atreure a casa el turisme molt lucratiu dels goril·les de muntanya. El dret d’entrada al parec de Virunga acaba de passar de 500 a 750 dòlars.

Fotografia: Le masterplan de Kigali.