Tags: drets humans

El recent informe anual publicat per Amnistia Internacional revela, un cop més, les continues violacions dels drets humans comeses a la República Democràtica del Congo durant l'any 2011 , i la impunitat generalitzada que les envolta.  Els grups armats, i les pròpies forces de seguretat governamentals, són els culpables d'aquestes violacions: violacions massives, homicidis,saqueig, segrest, tortures..  Més de 1,50 milions de persones continuen desplaçades dins del propi país, entre elles més d'un milió es troben en les zones del  Kivu Septentrional i el Kivu Meridional, les seves condicions de vida són molt precàries tant en els camps com en les comunitats d'acollida.

Un any 2011 marcat per les eleccions generals, envoltades per nombroses violacions de drets humans, com homicidis il·legítims i detencions arbitràries comeses per les forces de seguretat. Van continuar les restriccions a la llibertat d'expressió i associació i la intimidació de defensors i defensores dels drets humans , i van augmentar les amenaces, detencions arbitraries, intimidacions... contra els periodistes.

Els abusos comesos pels grups armats i les forces de seguretat

El grups armats,  LRA, las FDLR, las FNL, ADF/NALU, grups Mai-Mai, el grup armat CNDP ( integrat a l'exercit) han comès nombrosos abusos contra els drets humans de la població civil congolesa: violacions, tortures, homicidis, saqueig i segrest, especialment a les províncies Oriental, Kivu Septentrional i Kivu Meridional, així com les forces de seguretat del país tampoc són una excepció.  Només com exemples d'aquestes violacions: el maig, combatents de les FDLR van segrestar a 48 persones i van saquejar nombroses cases al Kivu Meridional. EL LRA també va continuar segrestant civils i obligants a milers de persones a fugir.

L'antic grup armat Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP), que es va integrar en l'exèrcit nacional l'any 2009 tot i que conservant la seva autonomia, va cometre violacions de drets humans, entre elles homicidis il · legítims i detencions arbitràries. Les disputes entre l'exèrcit i els grups armats pel control de les zones mineres també van contribuir en el deteriorament de la situació de seguretat i van donar lloc a més abusos.

La violació i altres formes de violència sexual continuen sent endèmica,  i eren comeses per les forces de seguretat governamentals i grups armats. La violència sexual acompanyava sovint a altres violacions de drets humans, com el saqueig i la tortura. Encara que van tenir lloc alguns judicis, la impunitat seguia sent generalitzada i en molts casos les víctimes eren objecte d'amenaces. Les persones supervivents de violació no rebien suport i assistència adequats i seguien sent estigmatitzades. Les víctimes masculines eren especialment marginades.

Tant els grups armats com les FARDC han seguit reclutant i utilitzant a nens i nenes. Els grups armats, especialment el LRA i les FDLR, segueixen segrestant nens i nenes i són utilitzats  com a combatents, espies o esclaus sexuals.

Els grups armats com les forces de seguretat van cometre actes de tortura i altres maltractaments. Les forces de seguretat infligien sovint la tortura i altres maltractaments en centres de reclusió, després de detencions arbitràries. Es seguia negant l'accés de les ONG i de representants de l'ONU a moltes instal · lacions, i continuava l'ús de calabossos secrets i no oficials.